Com es fa un vídeoclip amb 60 euros de pressupost

Material:

ImatgeCàmera súper 8 (regal)= 0 euros

ImatgeUn rodet de súper 8 (30 euros) + revel·lat (30 euros)= 60 euros 

Imatgedues mans (retallen, enganxen, passen pàgines, posen rodets i sostenen la càmera) i una llibreta=0 euros

Imatge

papers reciclats, les caixetes de cartró d’una marca d’infusions=0 euros

Imatgeenganxines que algú et fa a la feina d’estranquis=0 euros

Imatgebosses de paper reciclades, revistes, cartrons, tisores i pega= 0 euros si en tens per casa, sinó ens sortim de pressupost.

Et voilà!! Aviat veureu el resultat a les vostres pantalles

Sant Feliu de Guíxols mola

Sant Feliu de Guíxols mola. No només mola. Mola molt. És l’únic lloc de la Costa Brava on encara s’hi pot estar, sense les algomeracions que la caracteritzen i, el més important, té un ambient musical interessantíssim. Proba d’això és que no hi ha grup d’indie que no conegui Ultramarinos Costa Brava Studios o el Sant Feliu Fest.

Aquest cap de setmana, el 75% de Pentina’t, Lula! hem anat a aquest preciós poble a treballar una mica i anar de concert.

Dissabte es va aixecar mig ennuvolat però no tan terrible com esperàvem. Havien anunciat pluja torrencial però al final només va ploure una mica i de nit. Així que vam aprofitar per rodar el vídeoclip de Cames Calves amb una súper8 (la meva nova joguina).

Aquí podeu veure com me les dono de hipster, probablement amb el rotlle de cinta acabat, però aquesta és una altra història.

Imatge

La qüestió és que, al vespre, vam anar a la prova de so dels nostres amics Alado Sincera i Challenger!. La sala Atzavara Club ja ens va agradar molt, amb les seves parets de totxo i de dimensions properes. Crec que era a l’antiga estació de ferrocarril, però no n’estic segura. En tot cas el tècnic era l’Andreu Ferrer, un antic conegut que em va fer molt gràcia trobar-me.

Als Rollercoester Kills no els coneixíem, però ens van sorprendre gratament amb un directe impecable, contundent i rocker. Tant el Panotxa com jo ens vam comprar el seu EP. Us el recomano, val la pena.

Challenger! van sortir amb una energia atòmica. I no em refereixo al so només, em refereixo a ells, a com tocaven. Estaven com transportats. Jo ja sóc de ball fàcil, ho reconec, però és que transmetien una força irresistible. Va ser un dels millors bolos que els he vist fer i això que sempre que els he vist m’han molat. Insisteixo, estaven en estat de gràcia.

No era fàcil, però els Alado Sincera van aconseguir mantenir la màgia. El que més m’agrada d’ells és l’amor a la feina que fan. I quan dic amor em refereixo a a l’amor a la bellesa que han tingut els millors artistes, aspirar al màxim, compositivament parlant, tocant, transmetent.Tant les lletres com l’harmonia dels seus temes demostren que no deixen res a l’atzar en el sentit que no donen per bo amb facilitat. Els tempos justos, la durada de les cançons, els seus finals tallants. Els recursos tímbrics que aconsegueixen de vegades són absolutament nous i sorprenents. Piquen molt alt.

No els perdeu de vista, només us dic això.

Imatge